Elias Rogent: ciutat i arquitectura. L'edifici del Seminari Conciliar
El Seminari Conciliar de Barcelona,
ahir i avui.
En els últims cent anys des de la seva inauguració el 1904, el Seminari ha estat testimoni d’episodis destacats de la història de Barcelona. Va ser objecte d’incendis i assalts durant la Setmana Tràgica de 1909. Més tard, durant la Guerra Civil espanyola, molts documents van ser cremats i destruïdes moltes dependències del Seminari, que va ser ocupat des de 1936 per les joventuts llibertàries de la FAI (Federación Anarquista Ibérica) i destinat a diferents usos: alberg de refugiats de guerra, camp de presoners, hospital, etc. A partir de 1939 s’engegaren diverses obres de restauració a l’església, la façana, el saló d’actes i altres dependències.
​
A partir de 1967 i mentre els seminaristes, cada vegada menys nombrosos, començaven a abandonar l’edifici per anar a viure en petites comunitats, el Seminari s’ha anat adaptant a nous usos de caràcter acadèmic, consolidant així la seva vocació docent. Així, l’edifici del Seminari és seu de diverses institucions: Facultat de Teologia de Catalunya, Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, Institut de Ciències Religioses de Barcelona, Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, Institut Superior de Litúrgia de Barcelona.
​
El Museu Geològic del Seminari, creat l’any 1882 sota el rectorat de Josep Morgades a partir d’una iniciativa del Dr. Jaume Almera, conté importants col·leccions de mineralogia i paleontologia. Per la seva banda, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, fundada l’any 1772 pel bisbe Josep Climent en fusionar els fons del Seminari del carrer de Montalegre i la biblioteca del Col·legi de Nostra Senyora de Betlem, acull un important fons bibliogràfic de 500.000 volums especialitzats en ciències eclesiàstiques i filosòfiques, alguns de gran rellevància històrica.
​
Des de 1999 els seminaristes han tornat a residir a l’edifici, recuperant així la seva primitiva funció.