Elias Rogent: ciutat i arquitectura. L'edifici del Seminari Conciliar
La construcció del Seminari
A les sis del matí del dia 19 de maig de 1879 començà oficialment la construcció del nou edifici amb la constitució a peu d’obra de l’equip, encapçalat per l’arquitecte director, Elias Rogent.
​
Ben aviat el ritme de les obres s’alentí considerablement a conseqüència de les inundacions que va patir Barcelona durant el mes d’agost d’aquell mateix any, així com per l’endarreriment en la provisió dels materials, motiu pel qual Josep Morgades, rector del Seminari, adreçà a Elias Rogent un escrit de queixa en nom de la Junta del Seminari l’any 1880.
​
Les obres van prosseguir i el febrer de 1882 els seminaristes començaren a ocupar l’edifici, tot i que encara restava molt per veure’l finalitzat.
​
Malgrat tot, les obres es van veure paralitzades en diverses ocasions, ja que la falta de mitjans econòmics impedia fer front al pagament de les factures, així com dels honoraris dels professionals, inclosos els d’Elias Rogent. Per superar aquesta situació, es va fer necessari buscar recursos a través d’ajuts procedents d’empreses i institucions i, fins i tot, Rogent es va veure obligat a presentar el 1892 una proposta de reducció de costos que suposava un estalvi d’unes 62.000 pessetes.
​
El 1899 i ja mort Elias Rogent, el nou bisbe de Barcelona, Josep Morgades, va donar una nova embranzida a les obres de l’edifici fins a la seva mort el 1901. Salvador Casañas, bisbe de Barcelona des de 1901, seria qui finalment conclouria l’edifici, amb la construcció del saló d’actes i altres dependències. Bernardí Martorell seria l’arquitecte encarregat de finalitzar els treballs.
​
La inauguració oficial de les noves obres va tenir lloc el 4 de desembre de 1904.