Elias Rogent: ciutat i arquitectura. L'edifici del Seminari Conciliar

Elias Rogent (1821-1897) fou un personatge polifacètic i fonamental en l’evolució de l’arquitectura catalana. Tot i ser més coneguts els seus deixebles que les seves aportacions, Rogent arribà a ser un arquitecte de gran prestigi a Barcelona, ciutat on va néixer, no tan sols per la seva ingent tasca com a arquitecte, en la qual destaca el seu gran projecte de la Universitat Literària de Barcelona, sinó també per la seva activitat com a historiador i restaurador del patrimoni arquitectònic, per la seva dedicació a la docència, així com pels seus vincles amb la intel·lectualitat catalana.

​

Havent nascut en el si d’una família dedicada a la venda de materials de construcció, la seva vida es va orientar de seguida a l’aprenentatge de l’Arquitectura, per la qual sentia des de jove un interès especial, veient així acomplerts també els desitjos del seu pare.

​

Al llarg de la seva vida, Rogent anirà coneixent diferents persones i llocs que en un sentit o en un altre exerciran una notable influència en la seva personalitat, així com en la seva obra.

​

Particularment determinant en l’univers ideològic de Rogent fou l’estudi dels Principi di Architettura Civile, del teòric italià del segle XVIII Francesco Milizia. Rogent assumirà plenament algunes de les idees fonamentals de Milizia:

a) La Bellesa és allò que plau
b) Valoració de la diversitat cultural dels pobles
c) L’Arquitectura ha de ser expressiva i adaptar-se a les necessitats de l’home
d) L’estructura arquitectònica gòtica és més sublim que la clàssica, ja que és una imitació de la Bella Natura
e) L’Arquitectura ha de ser eclèctica i adoptar diferents estils