Elias Rogent: ciutat i arquitectura. L'edifici del Seminari Conciliar

L’amistat que des de molt jove mantenia Rogent amb el pintor Claudi Lorenzale, pel qual sentia una veritable admiració pel seu bagatge intel·lectual, el va dur a introduir-se en el cercle d’escriptors i artistes de l’anomenada Escola Romàntica Catalana, del qual formava part Lorenzale.

​

Les dues figures més emblemàtiques del moviment romàntic català foren els germans Pau i Manuel Milà i Fontanals, que, juntament amb altres intel·lectuals romàntics, es van aglutinar, cap al 1836, a l’entorn de la revista El Vapor. Les idees liberals i progressistes d’aquests primers anys es transformarien ben aviat en posicionaments fortament conservadors i profundament catòlics, per influència del moviment romàntic alemany.

​

L’estada a Roma de Pau Milà, així com d’altres artistes com Lorenzale, Joaquim Espalter, o arquitectes com Aníbal Álvarez i Antonio Zabaleta, professors de Rogent a Madrid, fou decisiva per a la consolidació ideològica d’aquest grup, gràcies als vincles que van establir amb el nucli de pintors romàntics alemanys, els anomenats natzarens, del qual destacà especialment Johann Friedrich Overbeck.

​

Per als natzarens l’art havia de tenir una finalitat essencialment moral. Atès que l’art clàssic no té continguts espirituals, era necessari recuperar l’art cristià, gràcies al qual s’assoleix la unió amb Déu. L’art cristià per excel·lència era l’art medieval i del primer Renaixement, que correspon a l’època en què els pobles formen la seva identitat i la seva consciència nacional.

​

L’assimilació d’aquests ideals per part dels artistes catalans tindrà un fort ressò en el món cultural català del segle XIX. La millor sistematització de l’estètica romàntica catalana sortirà de la ploma de Manuel Milà i Fontanals, per a qui la Bellesa, la Veritat i la Bondat són manifestacions de Déu.

​

Per a Elias Rogent la influència de l’ideari dels natzarens catalans fou absolutament determinant en la seva ideologia, així com en les seves formulacions teòriques i, consegüentment, en la plasmació d’aquestes formulacions en la seva arquitectura.