Elias Rogent: ciutat i arquitectura. L'edifici del Seminari Conciliar

A l’igual que a la pintura o l’escultura, també els arquitectes van anar omplint els carrers de la ciutat amb edificis inspirats en estils diferents.

​

Al costat d’edificis de recreació medievalitzant, tant neoromànica (Universitat de Barcelona, d’Elias Rogent), com neogòtica (església de les Saleses, de Joan Martorell, o façana de la Catedral, de Josep Oriol Mestres i August Font), es troben edificis d’inspiració entre neoclàssica i neorenaixentista (Palau Marcet, de Tiberi Sabater), de caràcter monumental i “oficialista” (Palau de Justícia, de Josep Domènech i Estapà i Enric Sagnier i Villavecchia), o de gust oriental (Casa Pere Llibre, de Domènec Balet i Nadal).

​

Però també és el moment en què els nous avenços tecnològics s’adoptaven en els projectes d’arquitectura en ferro (Mercat del Born, de Josep Fontserè en col·laboració amb l’enginyer Josep Cornet; Mercat de Sant Antoni, d’Antoni Rovira i Josep Cornet) i el moment en què els primers símptomes de la brillant arquitectura modernista començaven a manifestar-se en edificis com l’Editorial Montaner i Simon, de Lluís Domènech i Montaner, o la Casa Vicens i el Palau Güell, d’Antoni Gaudí que, bevent també de les fonts del passat, cerquen la identitat d’una arquitectura moderna i catalana.