Elias Rogent: ciutat i arquitectura. L'edifici del Seminari Conciliar

Durant uns quaranta anys es dedicà Rogent a la docència d’ençà que l’1 de febrer de 1852 ingressà en el cos de catedràtics de l’Escola de Mestres d’Obres de Barcelona en guanyar la càtedra de Topografia i Composició.

​

Durant la dècada de 1870 l’Escola de Mestres d’Obres va desaparèixer coincidint amb la creació i progressiva consolidació a la Universitat de Barcelona de la nova Escola d’Arquitectura, que es va anar nodrint del professorat d’aquella escola. La missió de la nova Escola d’Arquitectura de Barcelona era la de proporcionar als alumnes tant una sòlida formació tècnica com una important formació humanística a partir dels estudis de Teoria i Història de l’Art i de l’Arquitectura.

​

Elias Rogent fou el primer director d’aquesta nova Escola d’Arquitectura de Barcelona, càrrec que ocupà des del 29 de novembre de 1871 fins a la seva dimissió el 29 de gener de 1889. Com a professor de Teoria i Història de l’Arquitectura, Rogent deixà la seva empremta en alumnes com Antoni Gaudí, especialment per les seves idees sobre la creació d’un art cristià i nacional i pel seu interès per les cultures del passat, interès que durà Gaudí a crear una arquitectura eclèctica en les seves primeres obres.

​

Tot un repte per a l’Escola fou també la iniciativa de Rogent d’organitzar excursions per estudiar monuments. La primera va ser a Poblet, i va tenir com a resultat l’aixecament del plànol general del monestir, confeccionat a l’escola entre d’altres per Francesc Rogent i Pedrosa, arquitecte, fill d’Elias i mort el 1898 quan tenia 37 anys.

​

Sempre va compaginar la seva tasca docent amb els innombrables encàrrecs com a arquitecte i com a restaurador, i també amb la seva participació com a membre de la Comisión Permanente para el Ensanche de Barcelona, des de 1855, com a membre de l’Acadèmia de Belles Arts, des de 1856, o com a membre de la Comissió de Monuments, des de 1857, d’entre d’altres càrrecs i nomenaments.

​

Rogent va escriure els apunts de les seves lliçons. Aquests apunts, que han arribat fins a nosaltres d’una manera molt sistemàtica i ordenada, són la millor font per a conèixer el posicionament teòric d’Elias Rogent.