Elias Rogent: ciutat i arquitectura. L'edifici del Seminari Conciliar
Els precedents històrics (1593 - 1882)
El febrer de 1882, els seminaristes iniciaren l’ocupació de l’edifici, encara no conclòs, que l’arquitecte Elias Rogent havia començat a construir l’any 1879. Abans, però, d’aquesta ubicació definitiva, el Seminari de Barcelona havia conegut altres emplaçaments dins el recinte emmurallat de la ciutat antiga. El Seminari de Barcelona rep la denominació de “Conciliar” perquè és fruit del Concili de Trento (1545-1564), on es va establir la creació dels seminaris per a la formació dels sacerdots.
El Seminari ocupà un edifici del carrer Montalegre entre 1593 i 1772, moment en què el govern acorda amb el bisbe una permuta entre aquest edifici, que es convertiria així en Casa de la Caritat de la ciutat, i un altre, l’edifici del Col·legi de Betlem, ubicat a la Rambla, on va ser traslladat el Seminari l’any 1772.
En aquest emplaçament de la Rambla el Seminari de Barcelona hi va romandre fins al 1868, any en què la Junta Provisional Revolucionària i la Diputació Provincial ocuparen l’edifici a fi de destinar-lo a Instituto Provincial de Segunda Enseñanza. Durant sis anys i en el marc d’un escenari d’inestabilitat política i social, els seminaristes van rebre les classes en locals provisionals, fins que el 1874, després de dures negociacions, el vicari capitular de Barcelona, Joan de Palau i Soler, recuperà completament la propietat i l’ús de l’edifici.
Un cop autoritzat el bisbe Joaquim Lluch i Garriga a vendre l’edifici de la Rambla i a construir-ne un altre, el Seminari es traslladà provisionalment a un edifici de lloguer del carrer de Tallers, que va ocupar entre 1878 i 1882, mentre duraven les obres del nou Seminari.
Cap a un nou Seminari (1877-1879)
Venut el Seminari de la Rambla per un valor de 2.375.000 pessetes, el 1877 es va adquirir un solar emplaçat fora del recinte urbà i darrere de la nova Universitat que ocupava més de 13.000 m2 per un import de 548.407 pessetes.
El 1877 Salvador Casañas i Pagès, rector del Seminari, va convocar un concurs a fi que els arquitectes de la ciutat presentessin els seus projectes tenint en compte les pautes que el rector Casañas havia establert en el «Programa de las dependencias de un doble Seminario mayor y menor». Un any després, i malgrat els projectes presentats, el vicari capitular de Barcelona, Joan de Palau i Soler, decidí oferir la direcció de les obres directament a Elias Rogent, reconegut arquitecte i director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
El programa redactat per Casañas establia les dependències que havia de tenir el nou edifici en funció dels diferents usos i necessitats. Els espais que preveia eren:
-
Seminari Major, amb: sala de visites per als seminaristes i per als catedràtics, nou aules, secretaria, habitacions del rector, vicerector, administrador i pare espiritual i infermeria.
-
Seminari Menor, amb: sala de visites, sala de catedràtics, dotze aules, sales d’estudi, museu d’història natural, gabinet de física, habitacions del sotsdirector i del prefecte, secretaria del segon ensenyament, dormitoris i deu cambres per als mainaders.
-
Peces comunes a ambdós seminaris: porteria, església, biblioteca pública, observatori meteorològic i astronòmic, cuina, menjadors amb lavatoris a l’entrada, dipòsits d’aigües potables, claustre per a cada seminari, administració, excusats i saló d’actes (si sobra espai).
El 1878 el prestigiós arquitecte Elias Rogent va rebre l’encàrrec de dirigir les obres del nou Seminari per part del vicari capitular de Barcelona, Joan de Palau i Soler. Un cop redactades les condicions i aprovat el pressupost de la primera fase de les obres, el nou bisbe de Barcelona, Josep M. Urquinaona, presidí la solemne cerimònia de col·locació de la primera pedra del Seminari el diumenge 4 de maig de 1879.
Galeria d'imatges
 Casa de la Caritat, pati interior (c. Montalegre, 9) ___________________ Seu del primer Seminari de Barcelona entre 1593 i 1772 |  Salvador Casañas i Pagès, retrat s/d / BPESB ___________________ Vicerector del Seminari de Barcelona entre 1870 i 1876 (en absència de la figura del rector), rector del Seminari entre 1876 i 1879, cardenal, i bisbe de Barcelona des de 1901 fins a la seva mort, l’any 1908 |  Diari de Barcelona, Núm. 125 5 de maig de 1879 / AHCB ___________________ A la notícia es descriu la cerimònia de col·locació de la primera pedra, que tingué lloc el dia anterior |
|---|---|---|
 Diari de Barcelona, Núm. 123 3 de maig de 1879 / AHCB ___________________ La notícia informa sobre l’arquitecte que assumirà la direcció de les obres del nou Seminari, així com sobre l’edifici i la seva implantació a l’Eixample |  Diari de Barcelona, Núm. 124 4 de maig de 1879 / AHCB ___________________ S’anuncia la celebració de la cerimònia de col·locació de la primera pedra per a aquella mateixa tarda |