Elias Rogent: ciutat i arquitectura. L'edifici del Seminari Conciliar
Elias Rogent, el restaurador
La seva faceta de restaurador del patrimoni arquitectònic es nodreix tant de les seves aportacions més tècniques com a arquitecte com dels seus ideals netament romàntics d’amor pel passat històric i monumental. La crema d’esglésies i convents a Barcelona l’any 1835 li havia deixat una empremta molt dolorosa en veure com es destruïen monuments de gran valor històric i patrimonial.
​
Va treballar en diversos projectes de restauració d’edificis i monuments, així com en altres tipus d’actuacions, com obres de consolidació, adequació, reparacions, etc. a diferents indrets de Catalunya. Algunes de les seves intervencions més destacades són l’església de Sant Miquel del Port a la Barceloneta (1852-1867), la Sala d’Advocats del Palau de l’Audiència de Barcelona (1852-1857), la Capella del Palau Menor (1859-1868), el projecte de restauració, no executat, de la Catedral de Tarragona, realitzat conjuntament amb August Font i Carreras (1884), el monestir de Sant Cugat del Vallès (diferents intervencions el 1852 i el 1880) i el monestir de Santa Maria de Ripoll (1886-1893), l’obra de restauració de més magnitud de la seva carrera.
​
Els criteris escrupolosament arqueologistes que emprava en els seus projectes de restauració eren la plasmació de les idees del francès Eugène-Emmanuel Viollet-le-Duc, que tan bé coneixia Rogent i del qual era entusiasta seguidor. Seguint les teories de Viollet-le-Duc, per a Rogent la restauració d’un monument havia de perseguir la recuperació exacta i fidel de la seva imatge originària amb l’adopció de tots i únicament els elements que caracteritzen l’estil arquitectònic amb què va ser creat.
​
Abans d’enfrontar-se a la tasca de recuperar un edifici realitzava seriosos estudis sobre les ruïnes, però quan l’estudi arqueològic no era suficient per a desxifrar la forma i disposicions originals, Rogent emprenia excursions en cerca d’esglésies i edificis de la mateixa època que poguessin servir de models per a aplicar al monument que havia de restaurar, com va fer a Ripoll.
Galeria d'imatges
El 1886 Rogent rebé l’encàrrec de Josep Morgades, bisbe de Vic, de dur a terme la restauració del monestir romànic de Santa Maria de Ripoll a partir d’un projecte que presentà aquest mateix any i que recollia sensibles modificacions respecte del primer projecte que havia elaborat l’any 1865. Aquests canvis es van manifestar sobretot a les naus laterals, les torres i el cimbori, que finalment es va construir amb planta octogonal i sobre trompes, segons un model que es repeteix a moltes esglésies romàniques catalanes, com la de Sant Jaume de Frontanyà.
​
El 1892, per problemes de salut, tot i continuar en la direcció de les obres de Ripoll, Elies Rogent va delegar moltes tasques en el seu fill Francesc. El mes de juliol de 1893 es va celebrar la benedicció de la basílica.
Arquitecte, historiador, arqueòleg, crític i teòric de l’art, dibuixant, Eugène-Emmanuel Viollet-le-Duc va exercir una influència de pes en l’arquitectura del seu temps, així com en els estudis teòrics sobre art medieval. L’estricte purisme de Viollet-le-Duc el va dur a efectuar restauracions en les quals no hi havia lloc per a elements que poguessin desviar-se de l’estil originari fins a l’extrem de despullar els edificis d’altres estils afegits i arribar a crear un edifici nou, ideal i irreal que possiblement no va existir en el seu moment.
​
Entre moltes altres va realitzar les restauracions de Notre-Dame i la Sainte-Chapelle de París, la Basílica de Sainte-Madeleine de Vezelay, la Catedral d’Amiens o la ciutat medieval de Carcassonne, les obres de la qual va dirigir des de 1852 fins a la seva mort el 1879.
​
Ciutat medieval de Carcassonne
Ciutat medieval de Carcassonne, entrada oriental
​
Languedoc-Roussillon, França
Conjunt restaurat per E.E. Viollet-le-Duc
Ciutat medieval de Carcassonne Languedoc-Roussillon, França Conjunt restaurat per E.E. Viollet-le-Duc