top of page
Esta página web se diseñó con la plataforma
.com
. Crea tu página web hoy.Comienza ya

Elias Rogent, l'arquitecte

Una arquitectura expressiva

L’arquitectura d’Elias Rogent és una arquitectura de línies senzilles, lluny d’estridències i excessos, d’aparença ferma, sòlida, moltes vegades massissa. Una arquitectura rigorosa.

​

Però sobretot una arquitectura que busca ser expressiva, en el sentit en què Milizia, un dels autors més llegits per Rogent, ho explica. És a dir, una arquitectura que doni respostes a les necessitats de l’home, tant físiques i utilitàries com simbòliques. Una arquitectura que expressi uns continguts. Una arquitectura que respongui a la societat del moment.

​

Aquesta arquitectura no pot ser una altra que una arquitectura eclèctica, és a dir aquella que busca en les formes del passat les millors solucions als problemes del moment, a través de l’ús simultani d’elements corresponents a diferents estils històrics. Una confluència d’estils.

​

En moltes de les seves obres, però especialment en els edificis públics, Rogent adopta molt fidelment els trets que defineixen l’anomenat Rundbogenstil (l’estil dels arcs rodons), una manifestació molt característica de l’arquitectura del classicisme romàntic alemany, que va poder conèixer i admirar durant un viatge per terres alemanyes el 1855 i més tard, el 1869, per altres països europeus. En alguns edificis públics, com la Universitat, així com en molts de religiosos, aquests trets Rundbogenstil apareixen juntament amb elements marcadament neoromànics i neogòtics.

​

Aquest estil arquitectònic estava molt en consonància amb el seu propi pensament: admiració pel passat medieval, rigorositat, conviccions religioses, conservadorisme.

​

Els trets definitoris d’aquest estil germànic i, en relació amb aquest, la necessitat de fer una arquitectura eclèctica, seran els que faran que l’arquitectura de Rogent jugui un paper fonamental en el naixement de l’arquitectura modernista de final del segle XIX i començament del XX.

Galeria d'imatges

LES PLANTES

Per a Rogent, les plantes dels edificis expressen la comoditat i la conveniència amb què s’ha construït un edifici, és a dir, la correcta o incorrecta adaptació a uns usos determinats. En el cas d’alguns edificis d’habitatges adopta solucions constructives inspirades en els palaus urbans gòtics, com el pati interior, al voltant del qual s’organitza l’edifici i des d’on s’accedeix al pis superior mitjançant una escala.

​

D’altra banda, en alguns dels seus projectes més destacats Rogent treballa l’estructura de l’edifici mitjançant una disposició simètrica de la construcció a partir d’uns eixos centrals que assumeixen un alt grau de significació per a l’edifici: així, per exemple, a la Universitat el Paranimf és la peça principal que articula la resta de l’edifici en dos cossos laterals; en el Seminari Conciliar la capella ocupa el centre de l’edifici, que segueix una disposició en planta de creu grega; i finalment, a la Presó de Mataró, l’edifici mira cap endins, tal com marca la seva funció.

Soy un párrafo. Haz clic aquí para agregar tu propio texto y edítame. Es muy sencillo.

LES façANES

Per a Rogent, els alçats (o plànols de façanes) mostren la bellesa dels edificis, i les seccions la seva solidesa, però a més, són la cara de la ciutat i expressen com és la gent.

​

Els trets definitoris dels projectes de façana d’Elias Rogent són:

​

  • Composició esquemàtica i simètrica delimitades per cornises a la part superior i torres, pilars o reforços als laterals. En alguns casos, les plantes baixes són potents i actuen com a sòcols.

  • Façanes planes i contínues on el mur juga un paper més important que no pas les obertures.

  • Predomini de línies rectes i horitzontals. Les línies rectes, per a Rogent, simbolitzen la unitat, l’eternitat, l’immaterial, mentre que les façanes amb línies horitzontals predominants simbolitzen esplendor, grandiositat i solemnitat.

  • Façanes neutres en els edificis d’habitatges.

  • Els balcons com a elements organitzadors de les façanes, especialment als edificis públics.

LES oberturES

Tot i que en general Rogent planteja projectes on les obertures juguen un paper secundari, també és interessant estudiar aquest element en relació amb les diverses tipologies constructives atenent el principi de funcionalitat i expressivitat que per a Rogent té l’arquitectura.

​

Així, en les seves obres una distribució equilibrada entre plens i buits (entre mur i obertures) és idònia per a universitats o esglésies, mentre que altres tipus d’edificis, com les presons, requereixen una composició tancada de la façana, és a dir, amb poques obertures. En el cas d’edificis d’habitatges, dibuixa una disposició regular i ordenada de finestres i portes, sent l’ordenació jeràrquica de finestres (decreixent la seva mida des de la planta baixa fins als pisos superiors) la que marca la diferència.

​

Cal destacar especialment l’ús de finestres biforades i sovint amb arc de mig punt, per exemple a la Universitat, on segueix el Rundbogenstil –o estil dels arcs rodons alemany-. Segons Rogent, l’arc defineix l’arquitectura cristiana i simbolitza la superioritat de l’esperit sobre la matèria.

L'ornamentació

L’ornamentació manté, en general, un paper secundari i una presència molt puntual i esquemàtica a l’arquitectura d’Elias Rogent. Els elements ornamentals més freqüents són els arcs de mig punt, les arquivoltes que es recolzen sobre mènsules, les cornises i les motllures, que juguen un paper molt important ja que ajuden a reforçar el significat d’altres elements. És interessant destacar que per a Rogent les línies corbes serveixen per a produir bellesa.

​

El programa decoratiu més desenvolupat és el de la Universitat de Barcelona, especialment el del Paranimf, l’espai més important de l’edifici, on aplica una decoració arabitzant. Precisament, per a Rogent, el sistema decoratiu és el tret més significatiu de l’arquitectura àrab.

​

D’altra banda, l’ús de l’escultura, important per ella mateixa, intensifica l’expressivitat dels elements arquitectònics on es troba situada, per exemple les escultures ubicades als nínxols del vestíbul de la Universitat.

​

Finalment, l’ornamentació és pràcticament absent en aquells edificis de caràcter tancat i aïllat, com la Presó de Mataró, on l’únic important és oferir solucions a les necessitats.

bottom of page